LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA


Dialectos del catalán-valenciano2La Constitució en el seu article 3 diu:
Punt 1:  El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. 

Així doncs no hi ha possibilitat que cap comunitat autònoma amb llengua pròpia diferent del castellà puga ser monolingüe. I aquesta voluntat no és un assumpte menor, lluny d'ací. Agafem el cas de Bèlgica. La solució al problema de llengua que encara no està resolt del tot, ha obligat a crear dues comunitats monolingües per evitar el trencament del país en dos, . Els flamencs no saben ni volen saber francés. Si en dubteu us invite a visitar Bruges o Gante parlant en francés.
 
El punt 2 del citat article es remata la feina:
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.
 
Si en aparença aquest segon punt sembla obert a que cada estatut tanque el nivell de coneixement de la llengua autònoma exigible, en la pràctica, la sentència sobre l'Estatut de Catalunya ho deixa ben clar, l'única llengua de la qual s'exigeix el coneixement a tot el territori de l'Estat Espanyol és el castellà.
Ni l'estatut valencià, ni tampoc el de Catalunya aconsegueixen que el castellà i el català tinguen el mateix nivell d'exigència legal.
Aquest segon punt  fou, en el seu moment un gran avanç sobre l'Espanya franquista. Malgrat el que diga Joan Carles de Borbó, durant diverses èpoques de la nostra història ha estat prohibit i perseguit per la llei parlar en català. Però avui aquest article ens mostra les seues mancances.
Es veritat que gràcies a aquest punt es va poder dissenyar els tres models que coneguem avui per a l'ensenyament en Valencià:
Els tres models que coneguem avui d'ensenyament del i en  Valencià  s'exposen per part de Vicent Sala i de Vicent Pasqual en el llibre publicat per la Conselleria en juny de 1991: Un model Educatiu per a uns sistema escolar amb tres llengües . Aquesta publicació marca un punt d'inflexió força important. No es pot dubtar de l'eficàcia dels models PEV (programa d'ensenyament en Valencià) i PIL (programa d'immersió lingüística). El Valencià està en deute amb els i les mestres que es van llençar en contra dels pares i de part de la societat a implantar aquestos models, Esperem que algun dia algú ho recorde i els rendisca el merescut homenatge.

Però el llibre dels Vicents també oficialitzava els PIP (programes d'incorporació progressiva). Tot i estar en un principi restringit a les comarques castellanoparlants, aquest model ha estat un entrebanc a l'hora d'aconseguir que totes les escoles de les comarques de predomini lingüístic valencià siguen avui d'ensenyament en valencià. El govern d'aleshores en mans dels socialistes i sobretot de persones com Ciprià Ciscar, Baltasar Vives, Vicent Sala, Honorat Ros, etc., a la Conselleria d'Educació, donava certa garantia que els models més adequats s'anaven a impulsar. El PEV que en aquell moment tenia una demanda molt gran i, impulsat per el Servei d'Ensenyament en Valencià  i un equip d'assessors que es creien la feina i la feien molt bé, va aconseguir en pocs anys fer taca d'oli. Comarques com la Ribera del Xúquer  o la Safor van vore en pocs anys que la pràctica totalitat de les escoles públiques adoptaven el model PEV. Ara bé, l'excés de prudència del PSOE i els PIP en mans del PP , va legitimar als col·legis, sobretot concertats, per plantar-se i no donar gairebé gens de Valencià. Degut al famós article 3 de la Constitució ha estat molt difícil anar més enllà com s'ha demostrat amb els atacs continus que rep el sistema educatiu català i les diferents sentències del tribunal constitucional.
Un altre problema que crea aquest article potser siga més subtil però distorsiona la percepció que es té tant a nivell de l'estat espanyol com dels mateixos habitants dels territoris amb llengua pròpia. Juga el castellà, per als habitants de les comunitats amb llengua pròpia, el paper de llengua estrangera? la resposta negativa a aquesta pregunta per a molts habitants dels territoris monolingües castellans no admet dubtes. però en el cas dels territoria bilingües mereix que s'hi detinguem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada