EL MARC EUROPEU

 Al 2003, la comissió europea de les comunitats publicava una comunicació dirigida a promoure l'aprenentatge del idiomes i la diversitat lingüística en un pla d'acció a desenvolupar entre el 2004 i el 2006:

Hi deia entre altres coses les següent:


Els pobles d'Europa estan construint una Unió a partir de múltiples i diverses nacions, comunitats, cultures i grups lingüístics;
...

Encara que molts europeus creuen que ser monolingüe és la norma, la realitat és que entre la mitat i dos terços de la població mundial són d'alguna manera bilingües, mentre que un nombre significatiu és plurilingüe. El plurilingüisme podria considerar-se com una condició més natural que el monolingüisme per al ser humà.
...
La diversitat de llengües i cultures, com la biodiversitat, és considerada cada vegada més com quelcom positiu i bell. Cada idioma té la seua pròpia manera de veure el món i és producte de la seua pròpia història, totes les llengües tenen la seua identitat individual i el seu valor i totes són igualment adequades com a modes d'expressió per a les persones que les utilitzen. Les dades relatives a la velocitat a què els xiquets aprenen a parlar mostren que no hi ha una llengua que siga intrínsecament més difícil que una altra.
...

La construcció d'una llar comuna per a viure, treballar i negociar junts exigix adquirir les aptituds necessàries per a comunicar eficaçment amb els altres i entendre's millor. Aprendre i parlar altres llengües ens incita a obrir-nos als altres, i a les seues cultures i idees.
La Unió Europea s'assenta en la lliure circulació dels seus ciutadans, de capitals i de servicis. Els ciutadans amb bons coneixements lingüístics estan millor capacitats per a exercir la seua llibertat de treballar o estudiar en un altre Estat membre.
....
Els coneixements lingüístics es distribuïxen de manera irregular entre països i grups socials. El ventall de llengües estrangeres que parlen els europeus és prou limitat: es reduïx bàsicament a l'anglés, el francés, l'alemany i l'espanyol. Aprendre només una lingua franca no és prou. Cada ciutadà europeu hauria de tindre una capacitat de comunicació significativa en almenys dos idiomes a més de la seua llengua materna. És un objectiu ambiciós, però els avanços ja aconseguits en diversos Estats membres demostren que és perfectament realitzable.
...
En una Resolució del Parlament Europeu de 13 de desembre de 2001 es demanaven mesures per a promoure l'aprenentatge d'idiomes i la diversitat lingüística. El 14 de febrer de 2002, el Consell d'Educació va invitar als Estats membres a adoptar mesures concretes per a promoure la diversitat lingüística i l'aprenentatge d'idiomes, i va demanar a la Comissió Europea que elaborara propostes en estos àmbits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada