PREVIS PEDAGÒGICS

Internet ho diu "quasi tot", excepte com buscar, filtrar, seleccionar, acceptar o rebutjar tota eixa informació.
El sentit de la relació sistèmica entre les informacions trobades només pot oferir-lo l'escola, i, si no sap com, haurà d'equipar-se per a fer-ho. Si no és així, les tres I d'Internet, A(I)nglés i Instrucció continuaran sent només la primera part d'un bram d'ase que no ascendix al cel.
Pel que fa a l'ensenyament de les llengües el biolingüisme passiu del Valencià per part dels valencians de parla castellana, provoca un errors que s'haurien de corregir si volem dissenyar una metodologia que tinga en compte totes les dades.
http://ec.europa.eu/eurostat/tgm/mapToolClosed.do?tab=map&init=1&plugin=1&language=fr&pcode=tps00056&toolbox=types
En aquest mapa extret de l'eurostat (anuari estadístic de la Unió Europea) és visualitza el nombre de llengües que s'estudien en cada estat de la Unió.
Segons les dades que hi figuren l'Estat a l'estat espanyol, un estat plurilingüe s'estudien 1, 4 llengües per alumne. A més, segons aquest mapa, la situació és homogènia a tot l'estat la qual cosa és falsa ja que els territoris amb llengua pròpia tenen ja d'entrada dues llengües al currículum més una llengua estrangera obligatòria fan 3 llengües. Si a més opten per una segona llengua estrangera a l'ESO són quatre les llengües que es tenen al currículum.
Veiem doncs la importància de la consideració del rol que ocupa el castellà dins del currículum.
Per altra banda una llengua estrangera és un idioma que no és parlat per la població d'un cert lloc: per exemple, el català és una llengua estrangera a Madrid. També és un idioma que no es parla al país natal d'una certa persona - un parlant de català que visqui al Brasil pot dir que el portuguès hi és una llengua estrangera.
Alguns infants aprenen més d'un idioma des de la naixença o des de molt petits. Això fa que es supose que són bilingües ja que suposadament tenen dues (o més) llengües maternes. A l’estat espanyol és considera que cap d'aquestes llengües no serà estrangera per a un infant bilingüe. Per exemple, un nen que hagi après el català de la seva mare catalana i que aprengui el castellà a l'escola a Sueca podrà parlar amb fluència tant el català com el castellà, però cap d'aquestes llengües serà estrangera per a ell.
Així doncs segons el que precedeix diríem que el castellà no és una llengua estrangera. D'ací l'eufemisme L2. Ara bé realment bilingües al País Valencià són bilingües aquelles i aquells qui en la seua família gasten usualment les dues llengües ja que en el cas contrari la llengua de fora de casa es pot considerar pedagògicament com a llengua estrangera. De fet Països com Estònia o Polònia compten com a llengua estrangera la llengua oficial del País quan aquesta no és la llengua vehicular en el centre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada