TRACTAMENT INTEGRAT DE LA LLENGUA I DELS CONTINGUTS (TILC, AICLE,CLIL,EMILE)



El Tractament integrat de continguts i llengües estrangeres (TILC) es refereix a l'ensenyament dels continguts del currículum per mitjà d'una llengua diferent de l'habitual de l'alumne, sense necessitat que la dita matèria d'estudi tinga cap relació amb la llengua utilitzada. Per exemple: que els alumnes d'un institut d'Espanya aprenguen en anglès, per exemple, l'assignatura d'Història. Esta pràctica educativa s'ha revelat certament efectiva en tots els cicles educatius, des de la Primària fins a l'educació Superior, i el seu èxit s'incrementa des de fa una dècada.
Els professors que imparteixen les assignatures d'esta manera (TILC) són especialistes en la pròpia assignatura abans que professors d'idiomes en el sentit tradicional, si bé es tracta de parlants competents (bilingües o nadius)en la llengua meta. En nombrosos centres d'ensenyança, els professors de llengua treballen en col•laboració amb altres departaments per a oferir diverses assignatures aplicant el TILC. La clau és que l'alumne adquirisca coneixements sobre matèries no lingüístiques alhora que està en contacte, aprèn i utilitza una llengua estrangera. Les metodologies i enfocaments emprats estan en relació amb l'àrea de coneixement de la pròpia assignatura, sent per tant els continguts els que regeixen i orienten les activitats que es realitzen en l'assignatura en qüestió.

 Cal tenir en compte

a)Els actors han de ser conscients de les exigències lingüístiques del projecte. El domini necessari de la llengua vehicular no és limita als intercanvis comunicatius més usuals, ni tant sols al coneixement del sistema de llengua o a estar familiaritzat amb les obres de la literatura concernida. Poden produir-se dificultats que provenen de la separació entre els usos més habituals i freqüents de la llengua i les modalitats d’expressió utilitzades per a la construcció dels coneixements. Aquestes exigències lingüístiques estan presents en els intercanvis orals entre ensenyants i alumnes, en els diferents escrits escolars, en els materials pedagògics i en l’avaluació dels coneixements i de les competències. Condicionen doncs  l’èxit o el fracàs dels alumnes.

b)Més enllà dels aspectes específicament lingüístics, l’anàlisi hauria d’identificar:

a)Les situacions comunicatives que els aprenents van a trobar al llarg dels ensenyaments impartits

b)El tipus de discursos als que van a estar exposats i que han d’aprendre a dominar

c)Les modalitats d’aprenentatge lingüístic que van a experimentar.

Un inventari semblant permet verificar que cada aprenent rep oportunitats d’aprenentatge diverses i escaients per a facilitar les adquisicions de cada matèria.

c)Encara que l’anàlisi que acabem de recomanar es recolza necessàriament sobre els programes propis de cada matèria escolar i sobre les pràctiques científiques, pot també realitzar-se de cara a fer emergir les convergències entre ells i empentar la sinergies que han de propiciar una major eficàcia de l’acció pedagògica. Els ensenyants hauran d’identificar els continguts transversals tant en la seua vessant conceptual com de cara al processos comunicatius en els quals està implicat l’alumnat ( tipus d’interaccions orals, tipologies discursives, estratègies comunicatives, etc.)

d)L’explotació pedagògica de les convergències assenyalades permet als aprenents a prendre consciencia de la dimensió transversal de certs saber-fer lingüístics i de la possibilitat d’una transferència de competències.

e)L’ensenyament de la llengua d’escolarització com a àrea específica desenvolupa formes lingüístiques particulars que concerneixen la mateixa necessitat d’anàlisi i de procediments que la d’altres matèries. L’ensenyament pròpiament dit de la llengua d’escolarització com a àrea ofereix així mateix una base essencial per al sensibilització als diferents geners de discursos, escrits i orals, que han d’aprendre en la resta de les àrees.

f)Cal tenir en compte la identificació de certes especificitats lingüístiques presents en la pràctica pedagògica a l’hora de dissenyar materials pedagògics preveient la utilització de formes lingüístiques lligades als continguts que anem a ensenyar així com el disseny de les ajudes que hem de procurar per a que el repte que suposa la utilització de la llengua no entrebanque l’èxit escolar. Aquestes característiques lingüístiques no es limiten al lèxic especialitzar sinó que concerneixen  essencialment els discursos propis de la disciplina de la que es tracta i aquells que permeten el tractament dels continguts amb un grau d’elaboració escaient al nivell de l’alumnat.

Quines són les competències subjacents?

El coneixement conceptual : Un concepte => una paraula (o no?)
El coneixement del món: Tots els coneixements que les persones adquireixen a través de la seua experiència. Però no totes les llengües són el resultat de la mateixa experiència.
La consciència metalingüística: consideració racional de les estructures i propietats de cada codi lingüístic.
Coneixement sobre els diferents generes textuals: (funcions comunicatives)
Les habilitats cognitives: identificar, relacionar, triar, comparar, etc..
Estratègies lectores: habilitats com la construcció d’hipòtesis, inferències d’informació no explicita, etc.
Estratègies de producció escrita:  contextualització de l’escrit, planificació del text, etc.
Habilitats cognitivolingüístiques: argumentar, definir, demostrar, descriure, etc.
Estratègies de processament de la informació: localització, organització, elaboració i comunicació de la informació.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada