UNA MICA D'HISTÒRIA



Primer que res hem de tenir clar que l'escola que coneguem avui sols té, a l'estat espanyol, poc més de 40 anys mentre a la resta d'Europa sols té 10 anys més. Ara bé les condicions socioeconòmiques i polítiques eren força diferents en els diferents territoris en els quals s'ha desenvolupat la llei.
En el cas del País Valencià la Llei General d'Educació, també coneguda com a llei Villar Palasí del nom del ministre que la va promulgar, arribava en un moment de creixement econòmic i demogràfic molt marcat. Tot i això, Aquestes millores econòmiques no anaven acompanyades de millores socials i durant els anys setanta es seguí lluitant contra el franquismes amb eslògans com “llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”. D'aquesta trilogia cal destacar especialment la darrera reivindicació, l'estatut d'autonomia, ja que la seua repercussió en l'Educació és fonamental per al tema que ens ocupa. 

La llei del 70 era una llei prou oberta per permetre que durara, amb més o menys esmenes,  fins a la promulgació de la Logse en 1992 (22 anys, més que qualsevol llei de les tres que s'han promulgat des d'aquell moment). Com que  era General, doncs per a tota la població, i Bàsica, és a dir que establia els coneixement bàsics que hauria d'adquirir tots els ciutadans de l'Estat Espanyol, la llei  va aconseguir, als anys 80, l'escolarització gratuïta de la pràctica totalitat de la població. A més de declarar l'educació  mixta, aquesta llei democratitzava abans d'hora l'aprenentatge d'una llengua estrangera. Per primera vegada a l'ensenyament obligatori, una llengua estrangera entrava dins del currículum als 11 anys. Fins ara l'estudi es feia al Batxiller (el de 6 anys i Preu o Cou) i doncs estava reservat a l'elit de la societat que aconseguia accedir als ensenyaments mitjans.
L'altre fet que va a marcar, pel que fa al plurilingüisme, el portava com a bagatge ideològic l'oposició al franquisme. Un dels trets més significatiu de l'oposició al règim era la defensa de la identitat nacional i com a conseqüència la reivindicació del Català a l'Escola com es veia en moltes pintades.
Malgrat la mort de Franco en 1975, tardarem encara 7 anys fins que l'ensenyament del Valencià es normalitze a l'escola. La llei d'ús i ensenyament del Valencià de 23 de novembre del1983 i els seus desenvolupament, el decret de 30 de juliol del 1984 i l'ordre d'1 de setembre del mateix anys donava resposta jurídica als conflictes
pedagògics i lingüístics que es venien donant des de finals de la dècada de 1970. Van ser  molts els ensenyants que lluitaren per introduir l'ensenyament del i en Valencià amb materials com  els vents del mon, el llibre de Pau,  La Roser i el Siap i ,sobretot, materials auto elaborats que es reproduïen amb “lacoca”, multicopista feta amb gelatina de cola de peix. Us recomane la lectura del llibre la mestra” de Víctor Gómez Labrado on es conta el procés que l'escola de Barx quan sota l'empenta de Marifé Arroyo s'introdueix l'ensenyament en Valencià. Cal aclarir que aquestos problemes no venien de l'administració directament sinó també d'alguns habitants de parla valenciana de Barx.
La llei d'ús i ensenyament del valencià era la única possible segons Ciprià Císcar que la va signar. Malgrat les insuficiències que li tiraven en cara molts ensenyant que desitjaven una llei més agosarada, va  permetre, en el cas de la Ribera, que 13 escoles realitzaren a la primavera de  1986 la primera trobada d'escoles d'ensenyament en València a Benifaió. Així l'impuls de l'ensenyament en Valencià és tal durant els finals dels 80 i 90 que a l'any 2.000, pel que fa a la Ribera queden menys de 10 escoles públiques, entre elles 4 CAES i Centres específics que no fan l'ensenyament en Valencià.
Aquesta situació va dur la Conselleria a proposar els tres models que coneguem avui d'ensenyament en Valencià que s'exposen per part de Vicent Sala i de Vicent Pasqual en un llibre publicat per la Conselleria en juny de 1991 amb el títol suggeridor de Un model Educatiu per a uns sistema escolar amb tres llengües. Car, per molt que estiguérem impulsant l'ensenyament en la nostra llengua no hem d'oblidar que hi ha una llengua estrangera que demanava a crits la seua entrada a l'escola i és l'anglés. Però aquest llibre, primera part del model, es queda amb PEV, PIP i PIL, és a dir regula els models pels quals poden optar els centres a l'hora de dissenyar  el seu model de normalització lingüística. Ara bé va passar  com aquelles catedrals gòtiques a les quals li falta un campanar perquè és va acabar el pressupost després de fer el primer. A més la gestió de la generalitat valenciana va passar a mans del Partit Popular en 1995 i aquest partit no considerava la llengua dins de les seues prioritats. Tal vegada tot haguera quedat així sense l'impuls d'Europa.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada